Un nou estel

I vet aquí que una vegada
la lluna al sol li discutia
qui era que més resplendia.
Però la conversa era vana:
si és cert que el sol regna de dia,
la lluna, la nit acompanya,
i no són res l’un sense l’altra.

Aleshores va esquinçar el cel
una petita resplendor
i tant l’ardent sol com la lluna
van haver d’admetre tots dos
que la més tímida espurna
pot ser, de cop, la més esplèndida ,
avui que neix un nou estel.

Muntanya

Una gota caigué en un cim.
Partida en dues, per les arestes davallà.
I les meitats se separaren,
com més avall, a més distància.
Tu i jo.

La nit

Si jo fos una sola nit,

seria aquesta i no cap altra,

quan m'he desdibuixat en tu.

Sense contorn en l'abraçada,

puc reinventar-me de nou,

renéixer ara tota nua

i empeltar-me en el teu cos:

ets en mi, estimat amic.

Ets llum

Ets llum.

Tu ets la llum

de l'estel del matí.

O potser ets la llum d'aquell far

que veia de la platja estant,

quan sé i és del cert que, allà,

ajaguda damunt la sorra

i sense por d'estavellar-me,

simplement la llum no em calia.

Obstinada, et busco igual

aquella resplendor fugaç,

sobrera i estimada guia.

Austràlia

Vull viure a Austràlia un temps,

al mig del desert,

que el sol i el vent

m'esquarterin la pell.

Tan lluny,

a les antípodes de mi,

viuré somorta.

Escriuré a la sorra

amb la punta del dit

perquè després no en quedi res.

Res.

Austràlia sóc jo.

Aïllada i sola.

Fi

No hi ha flors a la teva tomba.

Ningú et plora.

Ningú et recorda.

La teva és l'única mort justificada.

Eres un atemptat a la vida.

Executat,

ens n'alegrem.

i ho celebrem.

Mort sense deixar rastre.

No han trobat el cos,

     perdut,

ni l'ànima,

     que vaga,

ni les entranyes,

      podrides.

Ets cendra putrefacta al vent.

Has mort sol.

T'has mort sol.

Mort per sempre,

respirem alleujats.

No descanses en pau.