Un nou estel

I vet aquí que una vegada
la lluna al sol li discutia
qui era que més resplendia.
Però la conversa era vana:
si és cert que el sol regna de dia,
la lluna, la nit acompanya,
i no són res l’un sense l’altra.

Aleshores va esquinçar el cel
una petita resplendor
i tant l’ardent sol com la lluna
van haver d’admetre tots dos
que la més tímida espurna
pot ser, de cop, la més esplèndida ,
avui que neix un nou estel.

Muntanya

Una gota caigué en un cim.
Partida en dues, per les arestes davallà.
I les meitats se separaren,
com més avall, a més distància.
Tu i jo.

La nit

Si jo fos una sola nit,

seria aquesta i no cap altra,

quan m'he desdibuixat en tu.

Sense contorn en l'abraçada,

puc reinventar-me de nou,

renéixer ara tota nua

i empeltar-me en el teu cos:

ets en mi, estimat amic.