Un nou estel

I vet aquí que una vegada
la lluna al sol li discutia
qui era que més resplendia.
Però la conversa era vana:
si és cert que el sol regna de dia,
la lluna, la nit acompanya,
i no són res l’un sense l’altra.

Aleshores va esquinçar el cel
una petita resplendor
i tant l’ardent sol com la lluna
van haver d’admetre tots dos
que la més tímida espurna
pot ser, de cop, la més esplèndida ,
avui que neix un nou estel.